Les organitzacions, sent un conjunt organitzat de persones, també poden patir esquizofrènia. L’esquizofrènia organitzativa podria definir-se com: “Organitzacions amb comportaments divergents entre el que es pensa, es diu i es fa”. L'empresa és un organisme vivent que, com les persones, pot créixer en positiu o en negatiu, caminant cap la maduresa, l'estabilitat, la plenitud i la consolidació; o el caos, la senectut i la mort.
Quan es diagnostica una malaltia organitzacional, com en les persones, cal tractar-les. Les organitzacions poden emmalaltir, això pot ocórrer en qualsevol moment de la seva història.
Símptomes d’esquizofrènia organitzativa:
· S'atén bé al client "extern" i malament al client "intern".
· Es demana iniciativa, però es penalitzen clarament els errors.
· Es sol·licita participació, però s'imposen les decisions.
· Quan es demana l’opinió es fa de manera condicionada per tal de rebre com a resposta el que es vol sentir.
· Es sol liciten esforços importants, però no s'acompanyen de les recompenses i reconeixements corresponents.
· Es parla de treball en equip, però es premien els desenvolupaments individuals.
· Es proclama confiança, però augmenten els controls.
· S'emfatitza que el capital humà és el més important, però no hi ha polítiques de gestió dels recursos humans.
· Es diu que la diferència i el talent aporten valor, però alhora de la veritat es reprimeix i s’arracona qui posa en qüestió conceptes establerts.
· Es demana honestedat i sinceritat, però no es diu la veritat, es menteix i es manipula.
Símptomes d’empresa sana:
· Les accions de l'empresa, en cadascuna de les seves àrees, estan guiades per plans i estratègies ben definides, tendents a l'assoliment de les finalitats.
· Les finalitats dels seus llocs, així com la seva interrelació, són conegudes amb claredat i per tant l'energia es canalitza a l'assoliment dels objectius organitzacionals.
· La comunicació vertical i lateral no es distorsiona i és fluida .
· La informació no s'amaga, ni és propietat de algú.
· Les decisions es prenen involucrant als afectats i es basen en la informació disponible .
· Les idees s'exposen sense por a la crítica i són preses en compte sense importar el nivell de on provenen.
· L'autoritat es delega amb confiança i la responsabilitat es comparteix amb compromís. Els conflictes i les situacions problemàtiques s’afronten amb mètodes de solució.
· El desenvolupament i la capacitació dels recursos humans constitueixen una inversió, no una despesa.
· El sistema de remuneració és internament equitatiu i externament competitiu. Els individus assumeixen la seva responsabilitat a tots els nivells i tenen la ment oberta al canvi.
· El risc és acceptat com a part del desenvolupament de l'empresa i oportunitat de creixement personal.
· L'organització és un sistema obert i proactiu respecte a l'entorn.
Què passa en una empresa malalta?
Des del moment que ens endinsem en el món empresarial ens adonem que són innombrables les empreses que estan malaltes, estan immerses en patologies greus i amb malalties diferents, a on gairebé mai es dona una recepta per poder millorar-se.
El veritablement lamentable i greu d'aquestes malalties és que de vegades ens trobem amb directius que no s'adonen d'elles, o no es volen adonar, fent els ulls grossos.
Segons estudis realitzats en els últims anys, hi ha diversos factors que poden contribuir a aquest fenomen: crisi d'identitat, cruïlla estratègica, absència d'un autèntic líder i manca de cultura de treball en equip.
Aquests són els símptomes que donen lloc a llocs de treball intolerables, on les persones acudeixen amb la sensació d'anar a patir, on els reglaments només serveixen d'adorn, les lleis gairebé mai es compleixen, la ment està posada més en com sobreviure que a aportar el seu talent a un fi comú, impera el desconcert, la burocràcia i la lentitud per prendre decisions.
L'única manera d'identificar si una empresa està malalta és verificant si la mateixa té símptomes comuns de patologies, com ara: desgana, treball d'escassa qualitat o per sota del que s'esperava, rumors i murmuracions, crítica contínua entre departaments i empleats, absentisme laboral, impuntualitat recurrent, por a l’abús de poder, males contestacions dels empleats, absència del sentit d’humor, mínim nivell de comunicació, etc...